Che l’è che significa POP in del marketing?

Jan 22, 2026

Leave a message

In del giugn 2024, Walmart g’ha fatt un annunci che g’ha mandà ondulaziun in del setur del cumercio al dettaglio: sun drée a distribuir etichett eletronich süi scaffol en 2.300 negozi entro el 2026, che l’è circa la mità de tüt luur imprunta american.

I numer deré a chesta decisiun cuntan una storia. Un singul negozi Walmart purta püsee de 120 000 prudott. Prima di etichett digital, l’agiornament di prezi en tüt el negozi g’ha dumandà un associaa de circa dü dì. Adess? Quai tocch su un’aplicaziun per telefonin e tüt i etichett del edifiz se rinfrescan en quai minut.

Greg Cathey, SVP de Trasformaziun e Inovaziun de Walmart, g’ha minga parlà: “[I DSL] sun stà un cambiador de giœugh e [semplifican] i atività quotidiani di noster team de negozi.”

Ma ecco chel che rend interessant per tüt quei che g’han un’operaziun de vendita al detai: segond un stüdi de Forrester Consulting del dicember 2022, un sistèm ESL se paga en 18 mes e produss un ROI de ciinch an del 277%.

Chestu l’è minga un errur tipografich. 277%.

Donca, cosa l’è esatament el POP marketing, perché importa inscì tant, e cosa l’è cambià en i ültem an che fà mœver inscì i püsee grand rivenditur del mund en mod agresif?

 

 

POP cuntra POS

Tegnirò chestu curt perché onestament, l’è püsee facil de la magiur part di articul che la fà sentir.

Pensa-la cuma a un ristorant. POP l’è la tavula del menù cun la foto del burger succoso che te fà fàm. POS l’è la cassa che ciappa i tò $12. Un te fà voler. Un ciapa i tò dané.

 

S'CIOPAR

POS

Lavorar

Fà che vœuren

Fà-i pagar

Indove

Corridoi, mensol, coperchi

Banc de cassa

Udesei

Display, segnaletica, schermi

Registri, letur de schede

L’è propri tüt chel che g’he. Se te regordet minga olter: POP l’è la decisiun. POS l’è sü l’operaziun.

 

I numer che duvarian fàt fär atenziun

Va ben, parlem se quaicos de chestu importa-perché so che l’è minga chi per la teuria. Vœut savè se POP spusta l’aguja.

POPAI (incœu Path to Purchase Institute) g’ha seguì el cumpurtament di acquirent del 1965. Luur stüdi del impegn di acquirent mercantil de massa del 2012 g’ha osservà püsee de 2.400 acquirent e ecco chel che g’han descuvert:El 76% di decisiun de acquisto sun stà pres en -negozi, minga prima che i client passavan per la purta.

In del 2014, chel nümer l’è salì a82%in di canai mercantil de massa. Richard Winter, president de POPAI, g’ha dì quaicoss che m’è restà in ment: “Menter se spetavam che quai acquirent de masa l’era drée a spetà fin al ültim mument per decider i acquisti, sem stà verament surprès de descuvrir che l’82% di decisiun de acquisto sun pres in del negozi”.

info-455-442

Lassè che l’affonda per un segund. Plü de 8 acquisti sü 10 sun ancamò disponibil quand quaivun entra in del vòster negozi. Tüt chel dané spes per i pubblicità televisif, i social media, i campagn de influencer-fa passà la gent, de sicür. Ma la decisiun vera? L’è drèe a suceder in del scaffèl.

E l’è minga sultant de dulz e de gumm che parlem. El stüdi POPAI l’ha suddividü per categurì:

Caramel e gomma: 89% tass decisiunal del negozi

Cura de la pell: 83%

Forniture per animal domestich: 81%

Vin e alcoliche: 79%

Anca i categurì che pensi che la gent fà di ricerch in anticipu-cura de la pel, mangià per animal domestich-g’han ancamò di tass de decisiun grand in di negozi.

Ecco un olter numer che me par fascinant: quand un schermu cunt un specifich marchio l’era present in del -negozi, quasi1 su 6 acquistiin quella categoria l’è andada a quel marchio. Minga perché el prudot l’era meji. Minga perché l’era püsee economich. Solo perché l’eravisibil in de la giüsta manera.

 

Perché el POP funziona: la psicologia che pœdet duperà

Va ben, donca i dati disen che POP importa. Maperqè? Cosa l’è che suced en realtà in del cervel de un cumpradur che fà cambiar luur cumpurtament un schermo o un cartel?

Vago a divider chestu en tri scurciatoi mentai che i acquirent duperan-e, ancamò püsee impurtant, cuma pœut prugetar el tò POP per lavurar cun chesti scurciatoi inveci de cuntra luur.

 

Riduziun del carich cognitif

El supermercà american medi purta intra 30.000 e 50.000 SKU. Pensa-gh per un segund. Cinquantamila prudot diferent, tüt en gara per l’atenziun.

El vòster cervel pœu minga valutar fisicament ognun. L’è minga pigr-l’è sultant drée a funziunar sotta vincul. E donca, cosa la fa? El trufa. Cerca segnai che disen “chestu merita la vòstra atenziun” e ignura tüt el rest.

Cosa cunta cuma segnal?

Una schizzada de culur che la se romp dal circondare

Una indicaziun de prezi püsee grand di olter

Muviment-tüt chel che se mœuf

La posiziun-nivel di œucc g’he dà el 35% püsee atenziun rispett al scaffèl inferiur

Un stüdi del 2019 püblicà in delRivista del Retailg’ha truvà quaicos de interessant. I negozi che g’han implementà una ciara segnaletica de gerarchia visiva -, rendend ovio cosa vardar prima - g’han vist che i cumpradur spendevan23% de temp de men per cercar. Ma ecco el punt impurtant: quei stess cumpradur g’han segnalàpunteggi de sudisfaziun püsee volt, e in realtàcomprà de püsee.

Chesta l’è minga una cuntradiziun. G’han cumprà de püsee perché l’eran minga stancà de cercà. L’eran püsee cüntent perché fà i comper l’era püsee facil.

Chestu l’è un riquadr impurtant: un bon POP l’è minga de ingannà i gent a cumprà di ròbb che vœuren minga. Se trata de vuttà i persun travolt a navigar in di scernid en mod püsee eficient. Quand che redus el carich cognitif, l’è drée a furnir un servizi.

Cossa significa chestu per i vòster schermi?

Giunta minga püsee informaziun. Levala.Ogni element del POP duvaria guadagnà el sò post. Se g’he un tag cunt un logo, un nomm del prudut, un prezi, un còdech a barr, un messagg promoziunal e una disclaimer legal-g’he tropp. L’œucc de un cumpradur el rimbalzarà perché g’he no una gerarchia, nissun ciar “varda prima chi”.

Crea un’interruziun visiva.El schermu g’ha de vèss diferent di sò circostanz per registrass cuma segnal. Stess culur del scaffèl? Invisibil. Stess dimensiun de tüt el rest? Invisibil. G’he bisugn de cuntrast.

El livel di œgg l’è immobiliar. Duperal cun savieza.Se l’è drée a pagar una posiziun premium süi scaffal, perdel minga sü un prudot che se vend de per luu. Mett lì el tò nœuf lanci. Mett lì el tò element de margin püsee volt-. Mett lì la ròba che g’ha bisogn de jütt.

 

Aversion a la perdita

Ecco un numer che surprend ancamò la magiur part de la gent: i òmm senten el dulur de perder quaicos dedo volt püsee intensamentcome el piaser de guadagnar l’istessa roba.

Chestu l’è minga una pelusa de marketing. L’è del lavurà de Kahneman e Tversky sü la Teuria de la Prospettiva che g’han vinciù un premi Nobel per chel. La ricerca ‘l é staita replicada cent vœlte in diferents culture e contests.

Cossa vœur dì chestu en un sit cumercial?

El vœur dì che “Risparmia $5” e “Manca minga $5 en risparmi” sun minga el stess messagg. Se senten cumpletament diferent del cervel de un cumpradur.

“Risparmia $5” l’è un guadagn. L'è bell. L’è un pusitif.

“Manca minga $5 de risparmi-sultant incœu” l’è una putenzial perdita. El tò cervel legg chestchi cuma: se agissi minga, perdi quaicos. E chestu crea un vero disagio-un'ansia de bas -grad che se risolv minga fin quand o cumpra la ròba o se ne va.

info-456-461

Ades, vœui vèss atent chi perché chestu pœu vèss duperà mal. Se ogni cartel in del tò negozi urla "TEMP LIMITÀ! PERCA NO!" la smetta de funzionar. I cumpradur sintonizzan, o pegiur, se senten manipulà e perden la fiducia.

La ciaf l’è la specificità e l’onestà.

“Sultant incœu” g’ha de vèss sultant incœu

“Menter duran i fornitür” duvarian cumparir sultant quand che i fornitür sun veramente limità

“Ultima ocasiun” vœur dì che l’è l’ültima ocasiun

Quand duperi l’urgenza onestament, funziuna benissim perché ste veramente vuttand i gent a prender una decisiun che altriment podarian rinviar. Quand el duperis en mod disonest-cun di segn de "vendita final" per tri mes consecutif-el furmi i tò client a ignurar-t.

I numer cuncré baten i percentual.“Risparmia $15” se registra püsee velocement de “Risparmia el 15%”. L’import en dolar l’è subit tangibil; la percentual la dumanda matemategh mental. Se l’è drée a fà un scont percentual, almen giuntà l’import en dolar: "15% de scont - Risparmia $15 sü chestu articul."

I scadenz g’han de vèss specifich.“Temp limità” significa püsee nient. “Fine domenica a le 18:00” significa quaicoss. Se duperis la segnaletica digital, mustra un cunt a l’invers real. Sembra gimmick, ma i dati mustran custantement che funziuna-perché riva al scadenzaver.

 

Perché i tag “Best Seller” val la pena del sò pes in or

Quand i acquirent sun incert-e la magiur part di acquirent l’è incert sü la magiur part di prudott-cercan indizi sü chel che g’han fatt i olter gent.

Chestu l’è minga un cumpurtament de pégora. L’è en realtà raziunal. Se te g’he miga informazion parfete su un prodot e te podet veder qe milla oltre persone l’hann cernid, qests inn dei dats veramente utii.

I tag "Migliur venditur" funzionan. I tag "Scelta del persunal" funzionan. I tag "#1 in Categoria" funzionan. I recensiun e i valutaziun stellar funzionan.

Un document de lavurà de la Scœula di Affari de Harvard del 2021 g’ha testà chestu cun di esposiziun de vin. I buttigli cun l’etichett “Püsee popular in del negozi” g’han vist un13,6% de venditacuntra i cuntrol minga etichettà. El vin l’era istess.

Chestu l’è un aument del 13,6% de un tòcc de carta e de quai parolles. Nissun scont. Nissun post special. Sultant un segnal che diseva che “olter gent g’han scernì chestu”.

Ma l’è chichinsci indué la magiur part di rivenditur la fà el ròbb: mettan di tag “Best Seller” sü tüt, o i mettan sü di ròbb che sun minga en realtà best seller, o mettan sü “Staff Pick” senza indizi dequalmember del persunal operqèl’han cattà sü.

La dimustraziun social funziuna sultant quand l’è credibil. In del mument induè i acquirent percepissen che “Best Seller” l’è sultant una tatich de marketing piutost che di dat real, smett de funziunar.

Se specifich."Meglio venditore" va ben. "Best Seller - 2,847 vendù chestu mes" l’è püsee bon. “La scelta de Sarah - duperò quest tüt i matin” l’è anca mò meji perché l’è persunal e specifich.

Duperà cun atenziun la scarsità.“Sultant 3 sun restà en magasin” l’è una putent prœuva social perché dis che olter gent l’han cumprà. Ma se el scaffèl mustra semper “Restan sultant 3” per tanti mes, g’he rott la fiducia.

I recensiun importan, anca in di negozi fisich.Plü rivenditur sunt drée a stampà valutaziun stellar e fragment de recensiun süi etichett di scaffol. Sembra una tattica online, ma funziona anca in di negozi fisich-perché l’è la stess psicologia. La gent la vœl saver qe pensaven i olter.

 

IKEA, ALDI e quel che g’han capì

Permett-m de cundivider quaicoss che pensi che manca quand la gent analiza chesti società.

Tüt parlan de la disposiziun del showroom de IKEA e del geni del “percorso forzà”. Ma chesta l’è minga la vera leziun per el marketing POP. La vera leziun l’è in di luur etichett de prezi.

La volta che vegn in d’un IKEA, varda ben cuma scriven i informaziun sül prudut. Vedarè minga:

"Unità de mensola KALLAX - Pannell de trucioli con finitura laminata, 77x147 cm"

Vedaré quaicos de simil:

“A la fin, ün post per tutt i liber che te g’he ul sens de legg. KALLAX. $69.”

O sü un espositur de lett:

"800 thread cunt. Perché te passi un terz de la tò vida a durmì-podaria anca vèss comod."

Chesta l’è una soluziun de prublema - a livel de scaffal. Sun minga drée a elencà i funziunalità. Sunt recognossend una frustraziun che el client g’ha giamò e presentan subit el prudut cuma risoluziun.

Chestu funziuna a causa de la riduziun del carich cognitif-sun drée a fà el lavurà mentalperel client. Inveci de fàt capì perché g’he vœur un scaffèl, te disen: "Te g’he di liber che se ammulan. Ecco la soluziun."

ALDI fa l’esatt cuntrari-e funziuna al stess mod per luur publich.

La segnaletica de ALDI l’è quasi brutalment facil. Numer neger massif. Cunfrunt dirett di prezi intra luur marchi privà e luur marchi naziunai. Nissüna imagin de stil de vida. Nissüna copia intelligent. Just:

"Burro de mandorla ALDI SimplyNature: 4,99 $. Marca Naziunal: 8,49 $. Stess ingredient. Cuntrula l'etichetta."

Perché chestu funziuna? Perché el client principal de ALDI g’ha giamò auto-seleziunà cuma acquirent cunscient del valur-. G’han minga bisogn de vèss cunvint che püsee economich l’è meji-sun entrà en ALDI propri perché creden giamò en chel. Quel che g’han bisogn l’èprœvache stan minga sacrificand la qualità.

El cunfront lato-per-lato dà istantaneament chela dimustraziun. L’è la prœuva social (el marchio naziunal l’è el punt de riferiment), l’aversiun a la perdita (se “perdi” 3,50 dolar se cumpras el marchio naziunal) e la reduziun del carich cognitif (el cunfront l’è giamò fà per ti) tüt en un segn.

La leziun de tüt i dü l’è minga “copiar IKEA” o “copiar ALDI”. L’è quest:el tò POP g’ha de curispund a la mentalità del tò client quand che camina per la pòrta.

I client IKEA rivan pensand ai pusibilità-cosa podaria diventar la mia cà?Donca el POP de IKEA parla di pusibilità.

I client ALDI rivan pensand al valur-quant pœu risparmiar?Donca el POP de ALDI parla en cunfrunt e en numer.

A che pensa el tò client quand che entra in del tò negozi? El tò POP rispund a chela dumanda, o parla de quaicos d’olter?

 

Statich cuntra digial: l’è minga né/o

Una ròba che vedi tant l’è che i rivenditur pensan de avegh bisogn de sceglier: en carta o digital. Tutt süi schermi, o restà cun chel che funziuna.

Chesta l’è l’inquadrament sbajaa.

POP statich(etichett de carta, support acrilich, cartell appicà) l’è economich, svelt da duperà e g’ha minga bisogn de eletricità. Per un prezi stabil-, categurì de cunsideraziun bas -pensa che i spezi, i basi, i ben de bas-la carta l’è ancamò la scelta püsee rentable. Funziona. G’he nissun mutif per riparar chel che l’è minga rott.

POP digital(etichett eletronich di mensol, schermi LCD, schermi trasparent, chioschi) g’han sens quand la flessibilità e la velocità sun impurtant. El prezi cambia plü volt al dì? Promoziun che g’han bisogn de sincronizàs istantaneament en 50 post? Prodott cun margin volt- che benefician de la narraziun video? L’è induè el digital guadagna el sò prezi inizial püsee volt.

 

L’aprocc intelligent l’è l’allocaziun di categurì-per-:

Profil de categuria

POP cunsiglià

Perqè

Prezi stabil, bas impegno (spezi, base)

Palper

Püsee economich, assée

Modifich frequent de prezi (prodott frèsch, articul promoziunal)

Etichett eletronich süi scaffal

Risparmio del lavurà, precisiun

Bigliet volt-, g’ha bisogn de educaziun (cura de la pel, eletronich)

Schermi LCD

El video e el muviment se cunverton meji

Vetrina premium (gioielli, orologi)

Schermi trasparent

El prudut resta visibil, i informaziun se suvrapost

 

Se pensét al digital, pruva minga a cunvertir tüt el tò negozi en una volta. Cumensa cunt i zon de friziun püsee volt--de solet reparti frèsch, endcap promoziunal o schermi stagiunai. Chesti sun i sit indué suceden püsee despess i variaziun di prezi, che significa che l’è indué el risparmi del lavurà l’è püsee evident e la matemategh del ROI l’è püsee facil de dimustrar.

 

Cose che pœdet fà dumanì

Prima de terminar, ecco quai ròbb che dumandan no di nœuf equipaggiament-sultant un aprocc diferent a chel che steet giamò fasend.

Rend el prezi püsee grand, el logo püsee piscinin.I cumpradur passan 3-7 segund sul scaffèl. La luur prima dumanda l’è “quant?”-minga “che marca?” Tanti materiai POP furnii del furnidur mettan el logo davaant e al center perché ai manager del marchio se interessan de la visibilità del logo. Ma i compradur fan no. Se g’he n’è de dì, spincc per un prezi almen 2 volt la dimensiun del logo.

“Salva $X” bat “X% de scont”.I numer cuncré se registran püsee velocement di percentual. La ricerca de Kahneman la sostegn chestu. Se i tò cartell promoziunal disen “15% de scont”, pruva a provar “Risparmia $15” e varda cus’è che suced.

Dè ai acquirent esitant un’opziun predefinì.Se g’he ciinch SKU sü un scaffèl e la vendita se cuncentra en un o dü, jütta i acquirent indecisi marcand chel popular. “L’1 venditur del negozi” o “Scelta püsee popular” scancela l’ansia de sceglier mal. Stai minga manipuland nissun-stai vuttand a decider.

Ogni promoziun g’ha bisogn de un scadenza real.“Prezi Special” g’ha zeru urgenza. "El prezi special - finìs dumenica" g’ha urgenza. Se duperis la segnaletica digital, mustra un vero urloggi de cunt a l’invers. Se l’è carta, stampa almen la data de fin.

 

L’imagin püsee grand

Diminuem el zoom per un segund.

I spediziun global ESL g’han superà 100 miliun de unità in del Q3 2024. In de la prima mità del 2025, chel nümer l’era circa 300 miliun-un aument del 211,4% an -sü {-an. La Grand View Research pensa che el mercà l’è de 1,85 miliard de dolar in del 2024, previst de rivà a 7,54 miliard de dolar in del 2033.

La distribuziun de Walmart l’è drée a guidar tanti de chestu, ma el segnal püsee grand l’è che chesta onda duvaria incoraggiar l’adoziun anca intra i olter rivenditur.

Cossa vœl dir per te? Onestament, dipend de la vòstra situaziun. “Tutt el fan” l’è un mutif terribil per spend dané. Ma se g’he tratt cun:

I cambiament di prezi mangian el lavurà sul paviment tüt i settman

Errur de prezi che causan reclam di client

I cuncurrent che g’han di negozi püsee muderni di tò

Promoziun che sun logisticament dolorus de eseguir

...donca va la pena almen fär cürrer i numer.

 

Conclusiun

El marketing POP l’è minga cumplicà. Al sò center, l’è propri chestu:in del mument induè un client decide de cumprà, dàgh un mutif per dì de sì.

Chestu mutif podaria vèss el prezi (ALDI). Podaria vèss stil de vida (IKEA). Podaria vèss l’eficienza (Walmart). La psicologia l’è istess-redur el carich cognitif, sfrütar l’aversiun a la perdita, furnir di prœuf social-ma l’esecuziun duvaria curispund a la mentalità del client.

L’hardware-carta, e-inchiostro, LCD, qual-sa-vöör -l’è sultant el purtadur. Ol messaj ‘l é qell qe ‘l importa. Fà prima el diritt.

Se vœut parlà de cuma podaria vèss el POP digital per la vòstra situaziun, o vœut sultant cuntrular se g’ha sens finanziari,sem cuntent de chattar. Nissun obbligh. Quai volt la rispòsta l’è “restà la carta per incœu”, e te direm se l’è vera.

 

 

 
Collegament rapid se vœut sfogliar
 
The Advantages and Disadvantages of Electronic Shelf Labels
Etichett eletronich süi scaffal
E-inchiostro, bateria de 2,66" a 7,3", 5+ an
info-1-1
Display LCD
28" a 49,5", facia singula o dopia-
27x10 Transparent Touch Screen
Schermi trasparent
27x10" e 42x23", facultatif
Self-service Ticketing Interactive Kiosk Display
Chioschi de autoservizi
Morsetti del schermo tattivo

 

Send Inquiry