Chestu argument al principi pareva vèss principalment unWalmartstoria.Walmartl’è un bon punt de partenza, perché l’è prubabilment el cas püsee famus.
Walmartg’han annuncià in del 2024 che l’eran drée a distribuir etichett eletronich süi scaffol en un par de mila negozi en del 2026. Dopu un pilot in Texas, g’han decidü de vèss grand. A cosa dupera Walmart chestu sistèm? Dü ròbb: prim, i dipendent cambian i prezi travers de un’aplicaziun mobil-un cumpit che prima duperava dü dì incœu dumanda sultant quai minut. Segund, i etichett lampegan per vuttà i dipendent a truvar rapidament i ròbb che g’han bisogn de riforniment o de raccòlta. Per un supermercà che gestiss des mila SKU, chestu rapresenta dané real en guadagn de eficienza.
Però, l’Europa l’ha fad quest per tant ànn.Metroen Germania l’è entrà en chestu giœugh a metà di an ‘90, forsi in del 1995, anca se l’è minga cumpletament cunfermà, quand che quai cümpagnia svedes g’ha vinciù el cuntratt per i luur negozi Cash & Carry. Squas 30 an prima de chel che tanti gent pensan cuma “nœuva tecnologia”.
Quindi, quand i pulitic american han cüminciad a fac paura per i “aument di prezi” l’estaa pasada, i europei han avud qui cos chi per semper e nissun el se rivolta in di strad per i prezi del pan.
Plü sü chela polemica dopu. Prim, püsee sü chi l’è drée a duperà chesti ròbb.
Rivenditur di Stat Ünì
Krogerg’ha cumincià a fär di test vers el 2018, forsi un poo prima, e s’è espandü a quai cent negozi incœu. El luur sistèm g’ha un nomm fantasius-EDGE, che l’è per Visualizzaziun rafurzada per l’ambient del alimentari-e olter a visualizar i prezi, pœu mustrar informaziun nutriziunai, annunzi personalizà e cupon. El luur CEO del temp g’ha dit quaicos de grand sü la costruziun de un ecosistema perfett alimentà di dat. Important sü Kroger l’è stada luur rispòsta ai preocupaziun de “aument di prezi”-“Per vèss ciar, Kroger g’ha mai duperà l’aument di prezi.” Chesta l’è una dichiaraziun fort, e perché chesta controversia l’è esenzialment un prublema minga-serà amplià dopu.
Amazon frescheAlimenti interig’han anca lor, naturalment. Amazon vœur pruvar tüt i etichett eletronich di scaffol in di negozi che crean sinergia cun luur sistèm liber de cassa Just Walk Out.de Kohll’era ancamò prima, duperand-i del 2015 circa, rendend-i vun di primi adutur en i Stat ÜnìObietivg’ha anca cumincià a distribuir, anca se luur üs l’è un pooch diferent-duperan principalment un software eletronich de etichett di scaffèl per pre-input layout di negozi e sequenz di scaffèl, püsee simil a un strüment de gestiun di scaffèl.
Europa
El mercà europeo g’ha di cas che fan parì quasi mudest i dispiegament american.
Germania
La Germania l’è probabilment la püsee agresiva. ElAldii fradèi sunt drée a fà quaicos de parècc tedesch incœu-gend un forno furmal-off cun plü furnidur cuntempuraneamente. Almen tri o quater venditur sunt en competiziun, anca chela società coreana e chela frances. Mossa classich: perché sceglier un venditur quand pœdet fàl cumpeter?Aldi Südg’ha dotà forsi cent-qualcos de negozi fin incœu, ma l’è ciar che g’han no fretta de impegnàs. Intant g'he un'oltra cadena tedesca-Caufland-slargà per produr prima seziun eLidll’è nà tutt-in cunt un di grand furnidur europei.
Ma la version püsee onesta vien dadm, la cadena de farmacie. El luur tipo IT g’ha dì dritt-qualcosa sü cuma recuperà l’investiment sustanzial l’è ancamò dificil, che l’è el mutif per cui seguttan a fär di test. G’ha sens quand se pensa -dm dupera un prezi fiss, donca cosa sun drée a accellerar? Minga tüt i rivenditur g’han bisogn de chestu.
Francia
La Francia g’ha un vantagg de cà chichinsci -un di püsee grand furnidur de etichett eletronich del mund g’ha sede lì. Gh'è unCarrefourcas de nutar: quai negozi de concett a Paris g’ha instalà mill etichett in d’una volta, cumbinant insema el design urban, el mangià biologich e i servizi local. I europei sunt davero pusè sufisticad di american quand se trata de cuncett de vendita al detai.
Paes Bass
A parlà de sufisticà-Albert Heijnin di Paes Bass g’ha inventà quaicos de veramente nœuf. A partir del 2023, hann testad i “scont dinameg” guidads de l’IA- : i prodots reduxen automategament el prezi su la bas de la data de scadenza-plussee vexin a la scadenza, plussee fort l’è el scont. L’algoritm al considera la posizion, i promozion, el temp, i vendite storege e l’inventari. Quaivun del luur team de sostenibilità g’ha dì quaicos de simil, i supermercà butan via tanti prudott tüt i dì e pensan che l’è tropp. Se chestu mett en realtà un büs in de la rumenta alimentar, sultant chestu giüstifica la tecnologia.
Regn Ünì
L’è dificil avegh di bon dat sül Regn Ünì. Distribuziun dispersi, nient de sistematich.
Norvegia
La Norvegia però la merita una menziun separada. Una di grand cooperaziun de alimentari g’ha di dat real che mostran che la sodisfaziun del client l’è aumentada dopu l’installaziun di etichett eletronich süi scaffèl, perché ai acquirent piasevan i informaziun püsee ciar del prudut e i detai süi allergen. Inaspetà-chesti etichett se pensava che l’eran sultant un giœugh operatif, ma pareva che i client se n’acorgen e se preocupan. I acquirent norvegesi sun giamò abituà ai prezi del alimentari che cambian despess.
Ma in del agust 2024, sun vegnuu fœura di grand nutizi de la Norvegia: luur autorità de la concurenza g’ha dà una grand multa sü tanti grand caden de alimentari per condivider illegalment i informaziun süi prezi. Anca se g’ha coinvolt i “caciadur di prezi” del òmm piutost che i etichett eletronich di scaffol, chestu cas g’ha dà un allarm per tüt el setur-se la tecnologia de trasparenza di prezi l’è duperada mal, g’he sun di ris’c antitrust.
Asia
Quel che l’è drèe a suceder in Asia l’è una storia completament diversa.
Giapon
El Giapon l’è probabilment el cas püsee interessant. El guverno g’ha fissà un scadenza dificil: i negozi de cunvenienza g’han de avegh una cumpleta copertüra RFID o di etichett eletronich entro el 2025. Donca i grand caden-7-Undes, FamigliaMart-sun minga propri drée a adutar, sun spincc. Se rivaran a chel ubietif l’è un’oltra dumanda, ma el mandà esist.
Cina e Corea
La ricerca sü la Cina e la Corea l’era minga inscì prufunda cuma duvaria vess. Chel che se sa l’è che sun minga sultant drée a adutar-sun drée a produrr. G’he almen un impurtant furnidur cines e un corean che sun diventà seri atür global. I luur nomm vegnen fœura semper en di partnership casual. L’angul corean l’è interessant perché i luur consumadur sun giamò inscì ben cunt i pagament mobil che i etichett cun NFC-se senten natürai lì. Ma l’è prubabil che suced tant olter en chesti mercà che l’è minga cattà chichinsci.
Olter mercà
Canada
Quaivun di grand caden g’han cumincià di grand distribuziun recentement eSobeysl’era vun de lor. Minga tant olter da dì sul Canada. L’è drèe a suceder, l’è grand, ma nient de particularment creatif.
Australia
L’adoziun l’è drée a cress rapidament en Australia. Ma nissun implementaziun particularment creatif l’è nassuda lì.
Picc rivenditur
G’he anca un cas piscinin che val la pena nutà: quai negozi de alimentari a Brooklyn, New York. El proprietari g’ha dì quaicos de simil, el prim venerdì matina dopu avegh instalà i etichett eletronich di scaffol, l’è entrà in del negozi e i prezi promoziunal l’eran giamò valid quand g’han dervì-l’è quand che g’ha capì che l’era la decisiun giüsta. Quai volt la pruspetiva de un negozi piscinin l’è püsee real di comunicat de stampa di grand aziend.
Svezia
La Svezia l’è una di cità de nascita de la tecnologia-g’he un’azienda lì che l’è cuminciada en i an ‘90 e che dis che l’è una di primi a mett di etichett eletronich süi scaff in di negozi.
La polemica del “aument di prezi”
In del agust del 2024, i senatur americanElisabetta WarreneBob Caseyg’ha scrivuu una letra che avvertiva Kroger che i etichett eletronich süi scaffèl podarian cunsentir ai negozi de alimentari de implementar di “prezi dinamich”, cun di prezi che cressen sü la bas del temp e del temp per “trà fœura el massim guadagn”. Quaivun di politich de New York g’han dà di critich, paragunand al mecanism de aument di prezi de Uber.
Chesta preocupaziun l’è valida?
I ricercadur de dü scœul de affari-una l’era UC San Diego-g’han analizà i dat de un grand negozi de rivenditur en diferent stat. La conclusiun: i mudei de variaziun di prezi prima e dopu l’üs di etichett eletronich süi scaffol l’eran quasi cumpletament istess. “Se i etichett digital g’han causà un aument di prezi, se pœut vedè un ciar aument di variaziun di prezi... ma g’hem minga vist di diferenzi impurtant prima e dopu l’installaziun.”
Perché i negozi de alimentari g’han minga di prezi cuma Uber? La spiegaziun di ricercadur l’è facil: “A diferenza de Uber o di albergh, i negozi de alimentari fan no dané süi singul articul-fan dané sü tüt el tò cesto e sü la lealtà a luungh termin. I negozi de alimentari g’han di margin piscinin süi singul articul e aumentan sultant i prezi en mod inaspetà. lür ai cuncurrent."
Un olter ricercadur l’ha dit en mod püsee dirett: “L’idea che i negozi ottimizan i prezi di singul prudott sultant per sfrütar 50 centesim en plüu di cliént-l’è semplicement incredibil”.
E donca, che fan i etichett eletronich süi scaffèl?Scontar i prudott quasi a scadenza (i stim dis che i prezi dinamich süi prudott peribil pœden redüss la rumenta alimentar del 20%, anca se la solidità de chel nümer l’è incerteza), mejiorar l’eficienza de cambiament del eticheta, redüss i errur de prezi (minimizar i discrepanz intra i prezi in di scaffèl del scanner. Minga inscì malvagi dopu tüt.
Perché tanti negozi g’han minga ancamò adutà?
La rispòsta ovia l’ècost, ma in realtà l’è püsee sciüpo de chela.
I etichett stess g’han forsi $15-25 ognun-numer diferent de funt diferent, che sembra ben fin quant la matemategh l’è fada en un negozi cun desmila SKU. Ma l’è nanca el vero prublema. L’è tüta la roba intorn. Quaivun che g’ha lavurà sü un prugrama pilota g’ha dì che sultant l’integraziun POS g’ha duperà tanti mes püsee de quant se spetava. Sistemi vècc, prublem de furmataziun di dat, el solet incubo. E donc g’he ancamò el bisogn de gateway, de furmaziun del persunal e de la mità del temp che el sustegn del venditur l’è en un fus urari diferent.
Ma ecco la dumanda fundamental: g’he un cert negozi che g’ha bisogn de chestu? Cuma dit prima cun dm-farmacia tedesch, prezi fiss-perché se precipitan a instalar una tecnologia che accellera i cambiament de prezi che fan minga? La logica simil l’è vegnuda de una cadena regiunal de alimentari in del Midwest che g’ha decidü de trategnir. El luur omm de prezi g’ha dit che cambian i prezi una volta la setemana, magari dü volt durant i feste, sun minga Walmart. El calcul del ROI funziuna sultant se g’he sun di aggiornament frequent.
Gh'è anca unangul del lavuràche la gent parla minga tant, e l’è minga completament capì. Ind un quai mercad-part del Sud-est asiateg, magari l’India, part de l’Afrega-el lavorar l’è assee economeg qe l’argoment de l’automazion al se desfà. Perché spendar ses cifre sü la tecnologia quand che i gent piœden vèss pagà per scambiar di etichett de carta? Esisten no di bon dat sü induè l’è esatament chel punt de svolta. L’è pusibil che cambia tant a segund del pais, anca a segond de la cità.
E pö g’he questframmentaziun tecnichprublema che l’è vegnuu fœura in de la letura sü diferenti furnidur. I protocoi sun minga standardizà. Quaivun dupera RF, quaivun dupera NFC, g’he ancamò infraruss che gallegia in gir da quai part. Donca se un rivenditur opera en plü regiun -ipermercà en un pais, negozi de cunvenienza en un olter-podarian finì cun di sistèm cumpletament diferent che parlan minga intra luur. L’è probabil che l’è ün fatur per ün di pusè grand atür del mund, anca se nissun l’avarìa cunfermà in di document.